Aqui les fotos .
El dia 6 de juny estava prevista la visita a l’Illa de sa Dragonera, 50 excursionistes ens dirigirem cap a sant Telm amb autocar i des de allà amb barca fins a l’Illa. A l’Illa férem tres grups, el mes nombrós anàrem a visitar el far vell (na Pòpia) situat al cingle de na Guinavera a 353 m d’altura, aquest far va ser construït a l’any 1851 damunt l’emplaçament de la torre de defensa que ja hi havia, allà d’alt gaudirem d’unes vistes sobre Sant Telm i la Trapa espectaculars.
El segon grup mes petit visitar el Far de Tramuntana situat a uns dos quilometres i esta a una alçada de 67 m sobre el nivell de la mar, on hi ha la exposició “En els camins de la mar” es tracta d’una visió de l’Illa com a pas en les rutes marítimes cap a la Península.
I el tercer grup visitar el Far de Llebeig a l’altre punta de l’Illa a uns tres quilometres, esta a una alçada de 128 sobre el nivell de la mar, aquest far va ser projectat per d’Eusebi Estada i entra en funcionament l’any 1910 substituint al far de na Pòpia.
L’any 1971 es retiren els farers de l’illa i els fars passen a ser automàtics. L’any 1987 el Consell de Mallorca comprar L’Illa i l’any 1995 el Govern Balear declarar per decret l’Illa de sa Dragonera Parc Natural, juntament amb les illes del Pantaleu i sa Mitjana.
La segona de les sortides de dos dies que realitzarem aquest mes fou a peu. Durant els dies 15 i 16 de maig caminarem per la zona de la vall de Sóller i voltants.
Començarem la nostra caminada a Orient i ens dirigirem cap a la possessió de Coma-Sema. Allà el propietari ens rebé molt amablement i ens explicà la història de les cases de la possessió i ens feu de guia pel seu interior. Allà també ens ensenyà la tafona de la possessió i fins i tots posà en funcionament la maquinaria perquè veiéssim com funcionava una tafona a principis del segle XX
De Coma-Sema ens dirigirem cap a Fornalutx pujant pels barracons, el coll d’en Poma i arribant al coll de l’Ofre. Aquí d’alt ens varem trobar amb un temps desagradable, estava ennuvolat i feia molt de vent, fet que provocava una sensació de molt de fred. En ple mes de maig duien el forro polar i l’abric posats.
D’aquí ens dirigirem cap al Portell de la Costa, i amb un descens vertiginós arribarem a Fornalutx. Continuarem camí fins a Sóller passant per llogaret de Binibassí. De Sóller, i seguint la ruta GR221 (ruta de la Pedra en Sec) ens dirigirem cap al Port de Sóller i d’allà pujarem fins al refugi de Muleta on férem nit.
El segon dia agafarem la ruta GR221 cap a Deià però quan arribarem a la capella de Castelló agafarem el camí del rost i després ens dirigirem cap a les cases de Ca’n Jeroni Gros, on ens aturarem a descansar i a refrescar-nos amb un bon suc de taronja fet amb taronges de Sóller. D’aquí agafarem camí cap al Racó d’en Barona, amb les seves costes amb un desnivell molt pronunciat, que a més d’una passà factura, i aquest camí ens portà fins al Coll de Sóller.
En total caminarem uns 40 km durant 9 hores i mitja (aturades no incloses), amb un desnivell acumulat de 1.500 metres.
La zona de Mortitx és una de les més feréstegues de tota la serra. Va ser una excursió dura, pedregosa i molt variada.
D’anada passarem per una zona de vinyes, que han estat sembrades durant els darrers anys, i que és d’on surt el vi de Mortitx. De les vinyes passarem a un olivar abandonat amb molt de càrritx. Les persones que es van atrevir a dur calçons curts en aquest punt va varen començar a dubtar si havien fet una bona elecció (és recomanable fer aquesta excursió amb calçons llargs).
Des d’aquí travessàrem un paisatge rocós i dessolat, amb pujades i baixades continues. Al final d’aquest sender ens trobarem amb una baixada molt pronunciada que ens dugué fins a les cases del Rafal d’Ariant. Des d’aquest l’altiplà gaudirem d’unes fantàstiques vistes dels penya-segats de la costa nord així com d’un petit bot d’aigua que hi havia a tocar de la vora dels penya-segats. A continuació baixarem fins a la mar per admirar la Cova de les Bruixes.
El camí de tornada el férem per dins del torrent de Mortitx, que en alguns trams encara tenia aigua, dins els gorgs i corrent per la part baixa del torrent. Aquest fet que va provocar que la sortida encara fos més espectacular.
La sortida al monestir de cura va ser una sortida en la va participar gent de totes les edats. Era una sortida fàcil i prova d’això va ser la gran quantitat de nins i nines que varen fer el camí. A més, una vegada arribats a dalt ens hi esperava un bon dinar al restaurant del monestir.
Durant la pujada ens aturarem al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, on aprofitarem per poder gaudir d’una vistes espectaculars de la part de zona de llevant de l’Illa.
A continuació ens aturarem a l'Ermita de Sant Honorat, que es troba situat sobre el penya-segat que hi ha just a sobre del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia i amb unes vistes encara més impressionats que les havíem pogut apreciar al Santuari.
Seguint el camí arribarem al Monestir de Cura on alguns, abans de dinar, varen aprofitar per visitar les coves que hi ha just davall del monestir.
Una vegada que acabarem de dinar, els més aventurers feren la baixada del Monestir cap a Randa per la part nord de la muntanya per un tirany que prompte varem descobrir que era una ruta utilitzada per a realitzar descens amb bicicleta. Aquesta ruta ens dugué fins a la carretera que va de Montuïri a Randa i d’allà ens encaminarem fins a Randa.
Aquí les fotos. Aquí podeu accedir a una panoràmica de tot el Pla de Mallorca des del Puig de Randa, de Palma a Manacor, passant per Inca i Sa Pobla.
El camí vell del far de Formentor fou la sortida que realitzarem durant el mes de febrer. El dia s’havia aixecat ventós i fred, encara que plovia. Deixarem els cotxes a l’aparcament de la Cala Figuera i d’allà ens dirigirem cap a Cala Murta, passant per les Cases de Cala Murta i el campament d’estiu que hi ha. A mig camí de Cala Murta agafarem un tirany fitat que ens dugué fins al camí vell del far de Formentor.
El camí vell de Formentor fou construït pel voltant de 1860 i comunicava Cala Murta amb el far de Formentor. Aquest va ser l’únic camí per accedir al far fins que a mitjans del segle passat es construí l’actual carretera. Els constructors d’aquest camí el crearen amb pendents suaus per que la caminada dels costers fins al far fos el més còmoda possible. De totes formes l’estat actual del camí en determinats punts és bastant lamentable ja que amb la construcció de la carretera i el pas del temps l’han deteriorat. Seria bo que el Consell, amb el seu afany de creació / rehabilitació de la ruta de pedra en sec es fitxes amb aquest camí i el restaurés.
Seguirem el camí fins que arribarem al coll de la Bretxa. En aquest punt l’abandonarem per enfilar-nos fins al Fumat de Formentor, on aprofitarem per berenar. Després de berenar baixarem del Fumat cap al coll de la Creu i d’allà tornarem a enllaçar amb el camí vell del far de Formentor. A partir d’aquest punt i fins arribar fins al far alternarem entre trossos de carretera i trossos del camí, ja que quan es va construir la carretera aquesta es feu parcialment sobre el camí vell. Una vegada arribats al far de Formentor aprofitarem per dinar.
Mentre dinàvem es posà a ploure i això ens obligà a tornar per la carretera fins arribar al cotxe. Els darrers 6 km els férem per carretera i plovent.
La primera sortida de l'any va ser per les contrades de Sant Llorenç des Cardassar. I més exactament per la Serra de l'Esquerda. El que en un principi havia de ser una sortida tranquil·la i de poca dificultat al final es convertí en una excursió de més de 12 Km per un terreny, a vegades bastant escarpat.
Habitualment quan es pensa en excursions, hom pensa amb la Serra de Tramuntana, deixant de banda altres indrets de l'illa. Per tal de canviar d'aires decidirem anar fins a Sant Llorenç i "explorar" aquella zona. La zona ens va sorprendre gratament i varem quedar convidats per realitzar més sortides per tota aquella zona. La zona rural de Sant Llorenç fins al peu de la Serra era d'un encant encisador, tot ple d'ametlers a punt de treure flor, camins de terra i un terreny ondulat. Les vistes des de la part més alta de la serra també eren espectaculars i permetien divisar Sant Llorenç, Manacor, Son Carrió, S'Illot i Artà, juntament amb tota la Serra de Llevant.
La principal diferència que ens varem trobar, respecte de les altres sortides que realitzam per la tramuntana va ser que ni hi ha molta documentació ni rutes marcades per aquella zona. Durant el nostre recorregut no varem trobar a cap altre excursionista per aquelles contrades, fet que moltes vegades és d'agrair, donat que la zona de la tramuntana comença a estar un poc massificada. Pel que es veu els excursionistes alemanys (sobretot els que escriuen els llibres de rutes excursionistes) encara no han descobert aquesta meravellosa zona de Mallorca.
A la sortida del mes de novembre només poguérem assistir-hi 21 persones donat que les places de l’autocar eren limitades. Fou una excursió fàcil. El punt de partida fou l’entrada de la granja escola Es Burotell. D’allà ens dirigirem cap a la coma de s’aigo.
Durant aquest recorregut inicial, i al llarg de la major part de l’excursió ens trobarem restes de l’activitat humana que en un passat es desenvolupava per aquelles contrades, forns de calç, rotllos de sitges i casetes de carboners, encara que el que més destacava eren els forns de calç.
Berenarem just devora d’un pou d’on extreuen aigua i d’una paret on habitualment la gent sol practicar algun tipus d’escalada, ja que hi havia instal·lacions fetes. Fins aquest punt el camí era una pista, però a partir d’ara es convertí amb un tirany.
Pujarem per dins de la coma de s’aigo, per dins del que pareixia un torrent. Sort que no duia aigua. Seguint el camí, sortirem del torrent i pujarem cap a un lateral del puig dels pins i el bordejarem. Aquest mateix camí ens dugué al camí senyalitzat que va de Calvià a Puigpunyent. Agafarem aquest camí en direcció a Puigpunyent i en esser a l’altura del Puig de na Bauçana ens desviarem i agafarem una pista que ens portà quasi fins al cim d’aquest.
Mentre pujàvem per aquesta pista, en el lateral d’aquest trobarem un munt d’arboceres amb els seus fruits madurs. Molts de nosaltres varem aprofitar per menjar-ne ja que quasi era migdia i ja hi havia gana.
La pujada al Puig de na Bauçana la ferem per un tirany que surt de la pista a ma esquerra i que està degudament senyalitzat. La pujada al cim fou el més cansat de l’excursió però una vegada a dalt les vistes varem merèixer la pena. Des de a dalt es veia perfectament Galilea, el Galatzó, PuigPunyent i fins i tot Calvià. En aquest punt aprofitarem per dinar gaudint de les vistes.
Després de dinar baixarem cap a Puigpunyent per una pista fins a la carretera de Galilea a Puigpunyent i a partir d’allà ens dirigirem cap a Puigpunyent pel camí marcat que part transcorria per tiranys i altra per la carretera.
El passat diumenge 18 d'octubre férem cim al Puig del Galatzó. En total 37 persones varem gaudir de les impressionants vistes que ens oferia el Galatzó.
Aquesta sortida ja la havíem planificada en repetides ocasions però sempre s’hagué de suspendre per motiu del mal temps. Però aquesta vegada si que aconseguirem el nostre objectiu.
El dia començà amb fred, vent i pluja. Quan partirem de Sa Pobla la cosa pareixia que estaria complicada però a mig matí el dia canvià, el cel s'aclarí i les temperatures pujaren. De totes formes el vent ens acompanyà durant quasi tot el nostre recorregut.
La pujada no fou senzilla ja que durant el nostre recorregut ens trobaren pendents amb un desnivell molt pronunciat, però l'esforç es va veure recompensat una vegada que arribarem al cim del Galatzó. Les vistes sobre la badia de Palma eren impressionants, com també les de la part de Calvià i Andratx. També poguérem veure el Puig Major i fins i tot el Massanella.
El diumenge 21 ferem la darrera excursió que habia programada abans de l'estiu, el lloc va ser Na foradada al terme de Deià, el matí pareixia que no havia d'acompanyar paró així i tot decidirem els 20 que erem anar a fer-la, arribats a som Marroig ja poguerem gaudir de les primeres vistes panoràmiques de na Foradada, l'excursió era fàcil tot per pista fins al mar i en tres quartets ja erem abaix on hi ha un petit bar restaurant... on berenarem i prenguerem un refresc, després els mes atrevits anarem al cim de Na Foradada passant de fer una petita enclexa per pujar-hi, foto de rigor i tornar a baixar. La tornada per el mateix camí fins als cotxes, ja que varem acabar prest decidirem fer una volta per Valldemossa i prende un granissat.
A tots el socis que paseu un bon estiu i fins al setembre
Aqui teniu les fotos
Inici 
Excursions fetes a peu 
.jpg)
