La sortida al monestir de cura va ser una sortida en la va participar gent de totes les edats. Era una sortida fàcil i prova d’això va ser la gran quantitat de nins i nines que varen fer el camí. A més, una vegada arribats a dalt ens hi esperava un bon dinar al restaurant del monestir.
Durant la pujada ens aturarem al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, on aprofitarem per poder gaudir d’una vistes espectaculars de la part de zona de llevant de l’Illa.
A continuació ens aturarem a l'Ermita de Sant Honorat, que es troba situat sobre el penya-segat que hi ha just a sobre del Santuari de Nostra Senyora de Gràcia i amb unes vistes encara més impressionats que les havíem pogut apreciar al Santuari.
Seguint el camí arribarem al Monestir de Cura on alguns, abans de dinar, varen aprofitar per visitar les coves que hi ha just davall del monestir.
Una vegada que acabarem de dinar, els més aventurers feren la baixada del Monestir cap a Randa per la part nord de la muntanya per un tirany que prompte varem descobrir que era una ruta utilitzada per a realitzar descens amb bicicleta. Aquesta ruta ens dugué fins a la carretera que va de Montuïri a Randa i d’allà ens encaminarem fins a Randa.
Aquí les fotos. Aquí podeu accedir a una panoràmica de tot el Pla de Mallorca des del Puig de Randa, de Palma a Manacor, passant per Inca i Sa Pobla.
Aqui les fotos. Ruta anomenada Ecovies per fer l’excursió per camins rurals del pla de Mallorca. Dissabte 13 de març , a les 8 del matí als que ens agrada passar fred (12) començam a rodar en direcció cap al camí vell d’Inca per dirigir-nos a Llubí, sense entrar-hi passem per l’estació de tren i rodejam el poble per agafar el camí de Corbera que ens dura a Sineu, d’allà en direcció cap a Sant Joan ens desviem per camins rurals uns asfaltats i d’altres sense ( de cada cop menys) arribem al Puig de Bonany on fem una aturada per gaudir de les vistes i reposar forces. Desprès de haver descansat i rigut una estona amb les bromes de n’Andreu seguim la ruta en direcció cap a sa Vall de Manacor on arribem al torrent de na Borges, on es pot gaudir d’un paisatge espectacular, travessem ses comunes de Petra per diferents camins que ens duen a la finca de gatamoix on es poden veure diferents escultures dins la finca, d’allà cap a Sta Margalida, Muro i sa Pobla on arribem a les 14:30 hores.
85 km amb 6.35 hores i un desnivell positiu acumulat d’uns 900 m.
El camí vell del far de Formentor fou la sortida que realitzarem durant el mes de febrer. El dia s’havia aixecat ventós i fred, encara que plovia. Deixarem els cotxes a l’aparcament de la Cala Figuera i d’allà ens dirigirem cap a Cala Murta, passant per les Cases de Cala Murta i el campament d’estiu que hi ha. A mig camí de Cala Murta agafarem un tirany fitat que ens dugué fins al camí vell del far de Formentor.
El camí vell de Formentor fou construït pel voltant de 1860 i comunicava Cala Murta amb el far de Formentor. Aquest va ser l’únic camí per accedir al far fins que a mitjans del segle passat es construí l’actual carretera. Els constructors d’aquest camí el crearen amb pendents suaus per que la caminada dels costers fins al far fos el més còmoda possible. De totes formes l’estat actual del camí en determinats punts és bastant lamentable ja que amb la construcció de la carretera i el pas del temps l’han deteriorat. Seria bo que el Consell, amb el seu afany de creació / rehabilitació de la ruta de pedra en sec es fitxes amb aquest camí i el restaurés.
Seguirem el camí fins que arribarem al coll de la Bretxa. En aquest punt l’abandonarem per enfilar-nos fins al Fumat de Formentor, on aprofitarem per berenar. Després de berenar baixarem del Fumat cap al coll de la Creu i d’allà tornarem a enllaçar amb el camí vell del far de Formentor. A partir d’aquest punt i fins arribar fins al far alternarem entre trossos de carretera i trossos del camí, ja que quan es va construir la carretera aquesta es feu parcialment sobre el camí vell. Una vegada arribats al far de Formentor aprofitarem per dinar.
Mentre dinàvem es posà a ploure i això ens obligà a tornar per la carretera fins arribar al cotxe. Els darrers 6 km els férem per carretera i plovent.
De com les baixades, fetes de pujada (per amunt) semblen totalment un'altra cosa, fins que no ets a dalt, que ho pots veure desde un altre punt de vista, no te dones compta que ja has pasat per alla, en altres ocasions.
Aixi mos va a pasar dissabte a uns quants, que varem anar a Na Burguesa. Per poder gaudir a fons de la muntanya, l'has d'atacar diverses vegades de pujada, per poder aprofitar les baixades, i quan mes amunt pujes mes temps de baixada tendras, es de suposar, aquest dia ferem 1050 metres de desnivell acumulat, com que tornarem al mateix punt de sortida, tambe van eser de baixada.
A la fi, despres de varies vegades de venir per aqui, arribarem a les antenes de Calvia, aturada obligada per fer fotos i gaudir de les magnifiques vistes, tornam arrera per anar cap al Mirador d'en Alzamora.
Tenguerem un convidad molt especial, en Jaume Croix , gran coneixedor de na Burguesa i d'altres indrets de la serra de Tramuntana, que mos va ensenyar dues trieleres, desconegudes per nosaltres, que tots disfrutarem al maxim, una anomenada per ell 'Single Track', molt planera, fins i tot en qualque pujada sobtada que te exigía al màxim, i la darrera part en baixada rapida, que mos va deixar al Coll des Vent.
Creuarem la carretera per continuar per pistes, fins a una pujada imposible, la qual em sonava, fins que no varem eser a dalt no la vaig recordar que ja l'haviem feta de baixada, molt dificultosa en el seu moment.
Per finalitzar varem acursar, ja que duiem un poc de retras degut a les multiples incidencies, aconsellats per Jaume Croix, ferem una trialera molt llarga, primeramente molt regirada i pedregosa, i al tram final dins una torrentera, que mos deixa a una cantera abandonada, per finalment sortir d'alla atravesant el Golf de son Vida.
Les incidencies, dues rotures de cadena i sis punxades, molt separades en el temps unes de les altres, que molt eficientment va resoldre el nostre inestimable i de vegades poc valorat, "Semi". Aixo va fer que tenguesim varies aturades, pendents de la resolució de les mateixes.
La primera sortida de l'any va ser per les contrades de Sant Llorenç des Cardassar. I més exactament per la Serra de l'Esquerda. El que en un principi havia de ser una sortida tranquil·la i de poca dificultat al final es convertí en una excursió de més de 12 Km per un terreny, a vegades bastant escarpat.
Habitualment quan es pensa en excursions, hom pensa amb la Serra de Tramuntana, deixant de banda altres indrets de l'illa. Per tal de canviar d'aires decidirem anar fins a Sant Llorenç i "explorar" aquella zona. La zona ens va sorprendre gratament i varem quedar convidats per realitzar més sortides per tota aquella zona. La zona rural de Sant Llorenç fins al peu de la Serra era d'un encant encisador, tot ple d'ametlers a punt de treure flor, camins de terra i un terreny ondulat. Les vistes des de la part més alta de la serra també eren espectaculars i permetien divisar Sant Llorenç, Manacor, Son Carrió, S'Illot i Artà, juntament amb tota la Serra de Llevant.
La principal diferència que ens varem trobar, respecte de les altres sortides que realitzam per la tramuntana va ser que ni hi ha molta documentació ni rutes marcades per aquella zona. Durant el nostre recorregut no varem trobar a cap altre excursionista per aquelles contrades, fet que moltes vegades és d'agrair, donat que la zona de la tramuntana comença a estar un poc massificada. Pel que es veu els excursionistes alemanys (sobretot els que escriuen els llibres de rutes excursionistes) encara no han descobert aquesta meravellosa zona de Mallorca.
Inici 
